Benvinguda
Per què pintem?
Algú sap la resposta?
Pintar és una forma de viure.
Té el que en una vida té el ser humà: inquietuds, pors, alegries, esperances, etc. El començar en la pintura és igual que començar en la vida, són esforços, titubejos, aventures i observar el món que et rodeja, amb ulls nous. És un véncer dificultats, caure, alçar, entropessar i véncer obstacles.
Acabar una etapa i començar una altra, fins que un dia, compartixes les teues inquietuds i veus que tens un públic que t’anima a seguir i en esta comunió de pintor i públic es forja l’obra, que ací es presenta. Gràcies a tots ells per haver-me ajudat a realitzar-me, com a pintor.
Galería
Pintor impressionista d’estètica romàntica o poètica, que no descuida per a res la tècnica, i que busca reflectir en els seus quadros una profunda humanitat aconseguida a base de treball de qualsevol tipus de temàtiques, de les que el retrat i la figura femenina van convertint-se en la seua gran predilecció. La seua obra irradia una gran sensació de pau i armonía.
Multimedia
El recorregut que els presentem, és el resultat de l’Exposició Homenatge, que a petició d’un grup de pintors, de la nostra ciutat, va fer a l’Exmo. Ajuntament de Xàtiva, el qual va posar tot el seu interés en l’esdeveniment.
Sense condicionaments academicistes, encara que proveït d’un coneixement tècnic, Mompó Roca, transcriu, des de la seua lírica talaia, les escenes que descobrix, no les anècdotes que se li oferixen. Hi ha en el seu quefer una labor important de prèvia selecció, que respon a la seua rigorosa formació i sobretot als seus singulars exigencies.
En els quadros que exposa Mompó Roca en Lloscos Gallery, més que exhibir la faç humana, la figura i el gest, distorsiona definitivament tot això. L’estètica dels quadros de Mompó Roca és “de nevera”, traspuant, en el fons, més serietat que la monstruositat o esgarro del mestre. Els colors també escapen a la tactilitat i tonalitat de qui cabria esperar una humanitat a ultranza.
Es aquesta la primera exposició individual que presenta a la placa de Barcelona. Ho fa precisament amb una obra plenament agradable i plenament plena de sinceritats plástiques i que per una part, hon diria que és una obra com l’anomenaven de “génere”, la seva obra ens explica la vida rural de les rodalies de Xàtiva, que és auténtica, peró que hom podria creure que és de fa uns anys enrera, peró el que passa, és que la vida, en aquelles petites poblacions, ha quedat aturada i és plenament vigent.
Amb els seus olis impressionistes i costumistes en les seues escenes, amb un dominant cromàtic en la seua paleta de blaus, trobem esta exposició relaxant i amb una càrrega artística valiosa.